Crimea i Catalunya

En un determinat moment de la crisi de Crimea, Putin va afirmar que aquell cas no era diferent dels d’Escòcia i Catalunya. Evidentment, no s’assemblen en res; però, el president rus ho va deixar anar perquè li convenia fingir que el referèndum de Crimea era democràtic, net i polit. I, tot seguit, va reconèixer la independència de Crimea —d’això es tractava.

Ara bé, què passarà quan guanyi el Sí a Escòcia? Doncs que Rússia, si vol ser coherent, reconeixerà immediatament aquell nou estat. I, què passarà quan Catalunya, per una via o per una altra, es declari independent? Doncs que la mateixa coherència hauria de portar Putin, també, a reconèixer la República Catalana.

Però, Rússia és una federació (o confederació, o club social, no ho tinc molt clar) i allò que faci Rússia ho faran la resta de socis. Després, potser en vindran d’altres: algunes de les excolònies espanyoles (Cuba, Veneçuela, Bolívia?) i… Deixe-m’ho aquí, però.

El més important, si es produeix el reconeixement per part de Rússia, seria la interpretació que en podrien fer tant la Unió Europea com l’OTAN: com reaccionaria l’OTAN davant la possibilitat que Catalunya, en bones relacions diplomàtiques amb Rússia, li cedís algun port o algun aeroport militar per fer-hi una base? Com reaccionaria la UE si la confederació russa pogués tenir una plataforma de distribució comercial a Catalunya?

Cal no oblidar el valor estratègic del territori català: en el cor d’Europa, a l’extrem occidental del Mediterrani, a un pas del Magreb i a un pas de l’Atlàntic. Si Expanya (perquè, no ho oblidem, Espanya, sense Catalunya, ja no serà Espanya: serà alguna cosa diferent) ens fa el boicot, no serà només Expanya qui es quedarà mig aïllada d’Europa, sinó Europa respecte a Expanya. Sumeu-hi una hipotètica República Catalunya aliada de Rússia i emprant rublos enlloc d’euros i no us resultarà difícil imaginar una Merkel amb els cabells de punta de l’ensurt i tot de generals de l’OTAN fent-se caqueta damunt.

No dic que això sigui un bon negoci per a Catalunya. De fet, penso en un parell d’estats que es troben allunyats dels aliats i envoltats de països hostils, i sembla que es trobin sempre en una situació molt inestable; em refereixo a Cuba, que es va mantenir a les portes d’EEUU gràcies al suport de la URSS, i a Israel, sostinguda per EEUU al bell mig del món àrab. I, no, no és la situació que desitjo per a la República Catalana.

Tanmateix, seria una carta per negociar amb Europa amb millors perspectives.