Bèrgam – «Al focus, cadascú crema a la seva manera»

El blog «Zero in condotta» (www.zic.it) publica, avui, 20 de març, una carta signada per Selene Cilluffo des de Bèrgam, una de les ciutats italianes situades al cor de la pandèmia. Davant de la petició, per part de l’autora, de fer-ne difusió, m’he afanyat a sol·licitar permís per traduir-la i, en poca estona, m’ha estat confirmat, cosa que agraïsc a l’autora, a qui desitge la millor de les fortunes en aquest tràngol.

Font: https://www.zic.it/bergamo-nel-focolaio-ognuno-brucia-a-modo-suo/

Bèrgam / «Al focus, cadascú crema a la seva manera»

Una carta des de l’epicentre de l’epidèmia: «Expliqueu la història d’aquesta ciutat i el que està vivint. Feu-ho per nosaltres i per vosaltres mateixos, aquesta és la forma real d’estar a prop nostre.»

20 de març de 2020 – 11:24 hores

de Selene Cilluffo

Benvolguts que viviu fora de Bèrgam o a l’estranger,

Jo, la meva família i la majoria dels meus amics estem bé. En aquest període, a Bèrgam, és molt fàcil rebre la notícia de la desaparició de persones més o menys properes a les vostres xarxes socials. És un fet al què no ens podrem acostumar.

Però us demano un favor. Comenteu-ho al vostre entorn. Expliqueu la història d’aquesta ciutat i el que està vivint.

Parleu de les 12 pàgines d’obituaris, cada dia, al periòdic local; de silencis bucòlics trencats per sirenes d’ambulància; de la ràbia i de la responsabilitat per haver menystingut la situació; de l’hospital de la província on es va propagar la infecció, que va portar el virus a una bonica vall i a la seva gent; del meu pare, que ve a regar-me les plantes de la galeria i, després de preguntar-me com estic, se’n va; de la meva mare, que parla per telèfon tot el dia amb pacients i farmàcies; del meu germà, que ha tornat a pintar per resistir; de la meva àvia, que obre la finestra i mira a l’exterior, desconcertada, tot pensant «però, així, el virus entra?»; de la meva amiga, veïna de casa, a qui porto la compra i de la solidaritat retrobada fins i tot entre persones que es coneixen poc; de les lliçons via Internet amb estudiants amb què et fa por parlar de la quarantena perquè no saps com els va realment; de la ràbia que se sent en pensar en les decisions preses en el passat sobre sanitat, ocupació, contaminació i seguretat; de les trucades al vespre, quan preguntem amb temor als amics «esteu bé?»; dels carrers deserts i d’algú que, encara ara, repta el destí com si només es posés en risc ell sol; de com de fràgils ens sentim, i vulnerables, en un moment com aquest i de com, per sobreviure, intentem enfortir les nostres relacions; de l’explosió de la bomba, perquè els vulnerables reals hi són fins i tot quan l’emergència no hi és i, durant l’emergència, en són les primeres víctimes; de la caiguda de les hipocresies i màscares que portem en la nostra vida quotidiana; de les decepcions rebudes per vells coneguts i dels nous descobriments, de la certesa que tot això ens canviarà.

Al focus es crema, i cadascú crema a la seva manera.
Tots esperem ser aus fènix; però, malauradament, no serà així.

Parleu-ne, expliqueu-ho, compartiu-ho.
Feu-ho per nosaltres i per vosaltres mateixos, aquesta és la veritable manera d’estar a prop nostre.

Gràcies.

Publicat dins de anotacions al marge | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari