Als telèfons intel·ligents i a les tauletes es van sumant altres artefactes digitals que tampoc no ho semblen, però que també són, en essència, ordinadors. A la Raspberry-Pi —un projecte que pretén posar a l’abast dels joves un ordinador baratet per jugar-hi i, si cal, estripar-lo mentre s’estudia i s’aprèn— s’uneix ara l’Utilite, un ordinador no molt més gran però també molt econòmic. Totes aquestes andròmines tenen en comú un petit detall: les seves característiques físiques fan que només puguin funcionar (tret d’alguna excepció) amb sistemes operatius basats en el kernel Linux.
Els dos darrers, la Raspberry-Py i l’Utilite, no molt més grans que un paquet de cigarretes, funcionen amb sistemes GNU/Linux i estan dissenyats, entre altres coses, per funcionar connectats a la pantalla del televisor. És a dir, són ideals per a convertir-se un centre multimèdia, un reproductor de recursos digitals (vídeos, música, imatge) universal.
En la pràctica, i si els usuaris les troben còmodes, aquestes dues joguines poden ser la porta d’entrada del sistema del pingüí i del nyu d’una manera molt més massiva que fins ara. L’existència de sistemes pensats expressament per a aquestes funcions —com ara l’XBMC, un sistema centre multimèdia elegant, potent i senzill d’usar— encara ho pot fer més fàcil.
Un altre factor psicològic s’hi afegeix: l’usuari no associa aquestes andròmines al concepte d’ordinador (no té teclat ni ratolí ni pantalla, i és molt més petit que els ordinadors habituals) i, per tant, no hi té prejudicis, no espera trobar-hi cap sistema operatiu anteriorment conegut. Això pot eliminar la sensació d’estranyesa davant de la interfície que hi puguin trobar (de la mateixa manera que tothom troba natural que el sistema que regeix un mòbil no sigui un Windows XP).
No sembla exageradament optimista pensar que, en aquest cas, els factors que hi conflueixen són ben positius: economia (tots dos aparells estan per sota dels 100 euros), petitesa, manca de soroll, alta connectivitat (connexió HDMI, àudio, USB, wifi…), absència de prejudicis en contra i, sobretot, una finalitat, l’entreteniment, que està en la base del gran consum. Allò que no s’ha aconseguit mai per la banda del jocs, es podria aconseguir per la de les pel·lícules.
Potser l’any de GNU/Linux a l’escriptori encara està lluny, però no sembla impossible que l’any de GNU/Linux al saló estigui més a prop.
=-=-=-=-=
Powered by Blogilo
Paraules sense escrúpols 